Les propietats textuals, teoria i exercicis

Les propietats textuals, teoria i exercicis

PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS D'EXPRESSIÓ ESCRITA ES VALOREN AQUESTS ASPECTES:

• ADEQUACIÓ:
  • Registre adequat (grau de formalitat, tractament, context...)
  • El lèxic és ric i adequat al tema
  • Demostra un estil personal
  • El text té la llargada demanada o adequada.
  • El text conté els elements bàsics de la tipologia textual demanada
  • El text presenta les característiques bàsiques de la tipologia textual demanada.
• COHERÈNCIA:
  • La informació es presenta de manera clara i entenedora.
  • La informació que aporta és concreta, rellevant i coherent
  • No hi falta ni hi sobra informació
  • Respecta l'ordre lògic (segons la tipologia textual demanada) i el text progressa de forma adequada
  • Totes les idees estan exposades de manera completa
  • No repeteix idees
• COHESIÓ:

• Fa un ús correcte dels connectors, especificadors i preposicions
• Empra de manera correcta els signes de puntuació: majúscula inicial, punts finals, comes, punts, punts i comes, punts suspensius...
• Fa un ús correcte dels paràgrafs
• CORRECCIÓ

• Usa un lèxic genuí (tenir que, algo, pues...) i precís
• Aspectes ortogràfics correctes: vocalisme, consonantisme, accentuació i dièresi, apostrofació, contraccions, ús del guionet ...

ADEQUACIÓ (tema1)

• Definició: propietat que permet relacionar el text amb el context. Per això es tenen en compte els FACTORS i la INTENCIÓ:

• FACTORS----→ són CAMP, MODE I TENOR o, dit de manera més senzilla, TEMA, CANAL I PREPARACIÓ I GRAU DE FORMALITAT  i conformen l'ÀMBIT D'ÚS i determinen el REGISTRE

• CAMP (tema) pot ser general (quotidià, normal...) o especialitzat (d'un tema específic per exemple física quàntica)

• MODE--→ canal (oral o escrit) i preparació (espontani o planificat)

• TO-→ relació entre emissor i receptor → grau de formalitat (formal/ informal) 

                                        

  La combinació de tema, canal, preparació i grau de formalitat determina:

• 
  

  ÀMBIT D'ÚS: acadèmic, administratiu, periodístic, literari, publicitari, privat...

• 
  

  REGISTRE: culte, estàndard, col·loquial i vulgar 

  
  
  
  

  EXERCICIS ORALS: 4 i 10 p. 19

• INTENCIÓ →o finalitat (TENOR) del text:--→ què es pretén amb el text?

• S'emprarà una FUNCIÓ DEL LLENGUATGE:
• referencial→ predomina el context-> intercanvi d'informació
• expressiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses)
• conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments
• fàtica→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
• poètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
• metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

• que determinarà quin TIPUS DE TEXT:
  • narratiu
  • descriptiu
  • argumentatiu
  • expositiu o explicatiu
  • instructiu
  • conversacional
  • predictiu
  • retòric

REPÀS: ----->

L'ADEQUACIÓ és la propietat en què es relaciona eltext amb el context. 

El text serà adequat o no segons 

el TEMA, 

el CANAL, 

el GRAU DE FORMALITAT 

i la INTENCIÓ COMUNICATIVA. 

Tots aquests factors determinaran 

l'ÀMBIT D'ÚS, 

el REGISTRE, 

la FUNCIÓ DEL LLENGUATGE 

i la TIPOLOGIA TEXTUAL. 

EXEMPLE DE TEXT	TIPOLOGIA TEXTUAL	ÀMBIT D'ÚS	REGISTRE EMPRAT
poema	Retòric	literari	culte
Article d'opinió	Argumentatiu	periodistic	estandard
novel·la	narratiu	literari	culte literari
diccionari	expositiu	academic	estandard
Predicció meteorològica	predictiu	periodistic	estandard
Llibre de text	expositiu	academic	estandard
Conversa telefònica	conversacional	privat	coloquial
Recepta de cuina	instructiu	privat	estandard
horòscops	predictiu	periodistic	estandard
Eslògan publicitari	retoric	publicitari	estandard
notícia	narratiu	periodistic	estandard
conferència	expositiu	academic	estandard
Debat televisiu	argumentatiu	periodistic	estandard

Dossier

Dossier

PROPIETATS TEXTUALS. treballar la cohesió, la coherència, l'adequació i la correcció.

1. Aquí tens un esquema de les propietats textuals.
 mapa mental de la tipologia textual 


2. Tens dos exemples de com es fa la cohesió i quins són els mecanismes que hi intervenen.
a)Fixa't en aquests exemples. Clica


b) Clica i apareixerà un exercici de cohesió.

Les propietats textuals

Les propietats textuals

Les propietats textuals

QUÈ VOL DIR QUE UN TEXT ESTÀ BEN ESCRIT?

TEORIA SOBRE LES PROPIETATS TEXTUALS + EXERCICIS DE REPÀS + EXERCICIS DE REPÀS 2!!

1- Un text que està ben escrit és aquell que té en compte totes aquestes propietats. Però abans de treballar-se i saber quines característiques o quins elements hem d'observar dins cada una, posem-nos a prova! Creis que ja sabeu escriure bons textos? Tal vegada sí, però anem a comprovar-ho.

- Cada un de vosatres ha d'escriure un microrelat, una història breu entre 180-200 paraules a partir d'una de les obres que a l'enllaç podeu veure. Tot són obres d'artistes catalans. Quina us inspira més per escriure el vostre conte? Podeu fer milions de coses diferents: fer-vos passar per un dels personatges que hi surten o bé ser un altre tipus de narrador.
Abans de posar-vos a escriure feis, primer, una pluja d'idees que contempli el temps, l'espai, els personatges i el fil d'accions que voleu que suceeixin.

2- Reflexionam: és un bon text aquest?

es bon perque te fa reflexionar sobre la importancia de sa vida en aquets mon

La màquina del temps

La màquina del temps

1. Fes un resum d'aquest text.

 2. Què creus què vol dir amb el títol; La màquina del temps?

3. Què significa per a tu el pas del temps?

4. Tema del text

La màquina del temps

 Però de moment només sé empaitar el passat

Eva Armisén & Eva Piquer

Eva Armisén

La meva magdalena de Proust és també i ves per on una magdalena. De llimona amb llavors de rosella. Ara la trobo massa dolça, no sé si abans ho era menys o si se m'ha amargat el gust. Però la reconec i em reconeix. Ja era a la caixa, pagant els dos bagels de canyella i panses, quan m'ha saludat com a una vella amiga. Me l'estic menjant a mossegades petites a la Shakespeare & Co, des d'una taula rodona de les dels fons.

Una lemon poppy seed muffin i una llibreria de Nova York. Un què i un on que em remouen sencera i em transporten, alehop, un quart de segle enrere. Hauria de decidir què vull fer d'ara endavant amb la vida que em queda, però de moment només sé empaitar el passat. Només sé tornar a Manhattan, atipar-me de bagels, recórrer refugis de lletra impresa, passar pel piset del carrer Seixanta i fer durar fins al mai la nostra magdalena.

No se m'acut res millor per esquivar la mort que aquest intent desesperat d'inventar la màquina del temps cada tardor.

L'enyorança

L'enyorança

1. Fes un resum d'aquest text.

parla del  un viatge que  ha fet , a algu loc y le fa tristeza acordarse de aquets lloc

 2. Què creus què vol dir amb el títol; Enyor i no? 

que anyora aquest lloc pero al mateix temps no 

3. Què és per a tu l'enyor? 

hechar de meyns a qualqu o algun lloc

4. Si ara et demanàs que explicassis alguna cosa que enyores, quina seria?

a sa meva mare, que bech molt poc y me fra molt de pena , i a la vegada anyor 

 

a sa meva germana que ellas dues son las mitjos del mon

Enyoro i no

 Escrivia paraules lliures en un paper menut, que se’m morien abans de tornar a casa

Maria Climent

Especial: Basorèxia

Arxivat a: Cambres pròpies, Cambres pròpies, Maria Climent, Basorèxia

Foto: Artem Bali

Enyoro i no el camí de còdols, la tremolor de les branques dels pins del jardí, la xemeneia que vam fer instal·lar ara que arribaria el fred humit d’allà baix i el vent de dalt. Enyoro i no anar a plegar pinyes de l’arbre gros del meu veí i explicar-li coses. Enyoro i no la boira de l’hivern i els colors de la tardor d’aquella terra que sempre ha estat la meua. Enyoro i no quan em quedava sola i la casa i les flors se m’obrien ufanoses que balléssim un vals.

Ho enyoro i no. Els racons del camí vora el mar que vaig descobrir i eren només meus i els silencis. I buscava espais amagats entre les roques banyades, amb tots els angles morts i m’hi quedava una estona, com no existint, com enllà del temps. Enyoro i no aquella solitud que era una solitud amiga.

Deia que marxava a córrer per camins de grava inútila i en canvi, m’asseia sota la dignitat d’una figuera seca arrelada en un lloc equivocat, en terra d’aigua salada, per això no feia figues. Fantasiejava, llavors, i escrivia paraules lliures en un paper menut, que se’m morien abans de tornar a casa, entre un pensament de seny i un ai d’excitació. No sé què feia. Buscava una cambra pròpia entre les pedres del mar. M’aturava a mirar com eren dures les fulles d’atzavara i els baladres prepotents, no tan verinosos com allò que teníem muntat nosaltres.

I ho enyoro i no, quedar-me a soles al tard escrivint vora aquella finestra gegant que saludava els nostres pins durant aquells mesos de tardor-hivern, vora la xemeneia que xisclava pinyes i em parlava més amorosa que ningú.

Ho enyoro i no, perquè només enyoro un paisatge que sempre ha estat meu i seu no, i la solitud d’aquells dies, beneïda solitud, sempre tan tristament menyspreada. Per això tot allò ho enyoro i no. Perquè m'ho vaig emportar, perquè aquella solitud rosada és només meua i aquell paisatge soc jo.

Les propietats textuals, teoria i exercicis

Les propietats textuals, teoria i exercicis

PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS D'EXPRESSIÓ ESCRITA ES VALOREN AQUESTS ASPECTES:

• ADEQUACIÓ:
  • Registre adequat (grau de formalitat, tractament, context...)
  • El lèxic és ric i adequat al tema
  • Demostra un estil personal
  • El text té la llargada demanada o adequada.
  • El text conté els elements bàsics de la tipologia textual demanada
  • El text presenta les característiques bàsiques de la tipologia textual demanada.
• COHERÈNCIA:
  • La informació es presenta de manera clara i entenedora.
  • La informació que aporta és concreta, rellevant i coherent
  • No hi falta ni hi sobra informació
  • Respecta l'ordre lògic (segons la tipologia textual demanada) i el text progressa de forma adequada
  • Totes les idees estan exposades de manera completa
  • No repeteix idees
• COHESIÓ:

• Fa un ús correcte dels connectors, especificadors i preposicions
• Empra de manera correcta els signes de puntuació: majúscula inicial, punts finals, comes, punts, punts i comes, punts suspensius...
• Fa un ús correcte dels paràgrafs
• CORRECCIÓ

• Usa un lèxic genuí (tenir que, algo, pues...) i precís
• Aspectes ortogràfics correctes: vocalisme, consonantisme, accentuació i dièresi, apostrofació, contraccions, ús del guionet ...

ADEQUACIÓ (tema1)

• Definició: propietat que permet relacionar el text amb el context. Per això es tenen en compte els FACTORS i la INTENCIÓ:

• FACTORS----→ són CAMP, MODE I TENOR o, dit de manera més senzilla, TEMA, CANAL I PREPARACIÓ I GRAU DE FORMALITAT  i conformen l'ÀMBIT D'ÚS i determinen el REGISTRE

• CAMP (tema) pot ser general (quotidià, normal...) o especialitzat (d'un tema específic per exemple física quàntica)

• MODE--→ canal (oral o escrit) i preparació (espontani o planificat)

• TO-→ relació entre emissor i receptor → grau de formalitat (formal/ informal) 

                                        

  La combinació de tema, canal, preparació i grau de formalitat determina:

• 
  

  ÀMBIT D'ÚS: acadèmic, administratiu, periodístic, literari, publicitari, privat...

• 
  

  REGISTRE: culte, estàndard, col·loquial i vulgar 

  
  
  
  

  EXERCICIS ORALS: 4 i 10 p. 19

• INTENCIÓ →o finalitat (TENOR) del text:--→ què es pretén amb el text?

• S'emprarà una FUNCIÓ DEL LLENGUATGE:
• referencial→ predomina el context-> intercanvi d'informació
• expressiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses)
• conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments
• fàtica→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
• poètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
• metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

• que determinarà quin TIPUS DE TEXT:
  • narratiu
  • descriptiu
  • argumentatiu
  • expositiu o explicatiu
  • instructiu
  • conversacional
  • predictiu
  • retòric

REPÀS: ----->

L'ADEQUACIÓ és la propietat en què es relaciona eltext amb el context. 

El text serà adequat o no segons 

el TEMA, 

el CANAL, 

el GRAU DE FORMALITAT 

i la INTENCIÓ COMUNICATIVA. 

Tots aquests factors determinaran 

l'ÀMBIT D'ÚS, 

el REGISTRE, 

la FUNCIÓ DEL LLENGUATGE 

i la TIPOLOGIA TEXTUAL. 

 

TEXT	TIPOLOGIA TEXTUAL	ÀMBIT D'ÚS	REGISTRE EMPRAT
poema	Retòric	literari	culte
Article d'opinió	ARGUMENTATIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
novel·la	NARRATIU	LITERARI	CULTE LITERARI
diccionari	EXPOSITIU	ACADÈMIC	ESTÀNDARD
Predicció meteorològica	PREDICTIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
Llibre de text	EXPOSITIU	ACADÈMIC	ESTÀNDARD/CULTE
Conversa telefònica	CONVERSACIONAL	PRIVAT	COL·LOQUIAL O VULGAR
recepta	INSTRUCTIU	PRIVAT	ESTÀNDARD
horòscops	PREDICTIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
Eslògan publicitari	RETÒRIC	PUBLICITARI	ESTÀNDARD
notícia	NARRATIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
conferència	EXPOSITIU	ACADÈMIC	ESTÀNDARD
Debat televisiu	CONVERSACIONAL I ARGUMENTATIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD-COL·LOQUIAL-VULGAR (depèn)

 

 

 

 

 

 

. Cerca informació sobre qui era Nietzsche i escriu les coses més rellevants de la seva vida al teu blog amb imatges de la seva persona.

Considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.  Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetesnovel·listes i dramaturgs.

2. Llegeix aquestes catorze reflexions que va fer, les penges al teu blog amb una explicació breu (amb les teves paraules) davall de cada una.

 

3. Amb quina reflexió et sents més identificat? Explica el per què.

Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer a Röcken (Alemanya) el 15 d'octubre del 1844, i va morir a Weimar (Alemanya) el 25 d'agost del 1900. Recordem el filòsof llegint-ne 14 reflexions.
 

 14. Tenir fe vol dir no voler saber la veritat. Per exemple creure en Deu.

Foto: Wikipèdia

1. Tot el que es fa per amor es fa més enllà del bé i del mal. 

Cuan es fa algo per amor, no penses en els resultats.

2. Ser independent és cosa d'una petita minoria i és el privilegi dels forts. 

Lluitar per algo que vols i tenir-ho per fer-ho. 

3. El qui té un per què viure pot plantar cara a qualsevol com.

Si tens una manera de viure pots decidir lo que fer.
 
4. El destí dels éssers humans està fet de moments feliços, que a tota la vida n'hi ha, però no d'èpoques felices.

No sempre la vida sera felis, hi haura moments.
 
5. Qui lluita contra els monstres ha de vigilar que no es converteixi en un d'ells.

No convertirte en lo que no vols.
 
6. La mentida més comuna és aquella amb què un s'enganya a ell mateix.

No fer-te passar per lo que no ets.
 
7. Tota convicció és una presó. 

No enganxarse a res.

8. La potència intel·lectual d'un home es mesura per la dosi d'humor que és capaç d'utilitzar. 

No fer-se el tonto.
9. Només qui construeix el futur té dret a jutjar el passat.

Has de cambiar les males costums amb el temps.

10. El món real és molt més petit que el món de la imaginació.

En el mon real es imposible fer lo mateix que amb la imaginacio.
 
11. El pensador sap considerar les coses més senzilles del que són.

Els pensadors no se compliquen la vida.
 
12. La guerra torna estúpid el guanyador i rancorós el vençut. 

 La guerra no duu a ningun lloc.

13. El valor d'un home es mesura per la quantitat de soledat que pot suportar. 

 Millor esta acompanyat.

14. Tenir fe vol dir no voler saber la veritat.

Tenir alguna cosa en la que pensar per sentirte protegit.