Prova sobre puntuació i neologismes

Prova sobre puntuació i neologismes

1. Posa les comes on calgui als textos següents.
1. En Jaume es va menjar un croissant, dues ensaïmades i vuit iogurts.
2. És una noia, optimista ,coratjosa, emprenedora…
3. Té una casa força, gran bellament, decorada i extraordinàriament confortable.
4. Tot va anar molt ràpid: baixà les escales, es precipità al carrer, pujà al cotxe, pitjà l’accelerador i es va quedar on era.
5. Tot li era igual: que vingués, tothom algú, ningú…
6. En Bernat, té el do de la presència: el trobareu aquí, allà a dalt a baix, arreu…
7. Vam acudir a la cita la Clara ,el seu germà i jo.
8. Té una mirada astuta, plena de picardia i amb un punt de dolenteria.

2. Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les frases següents. 

1. Demà comencen les rebaixes. Podem anar-hi amb la teva mare.
2. Els dijous anem a ballar sardans .Sempre hi anem amb la colla.
3. No vindré a dinar. Al microones trobaràs espaguetis.
4. Us ha telefonat el Miquel. Diu que l’espereu per anar al cinema.
5. Aquest hivern ha nevat molt. Feia anys que no teníem un hivern tan fred.
6. Fa temps que no ens escriu. Sembla que viu a l’estranger.
7. Com que aquest matí plovia. No hem pogut anar a la piscina ara aniré a la dutxa a refrescar-me perquè fa molta calor.
8. Estic molt preocupada perquè no he pogut sortir de casa fa dies. Vaig caure per l’escala i ara em fa molt de mal la cama.
9. Aquest és el primer any que vinc al casal i m’agrada molt. Sobretot m’ho passo molt bé quan anem a la piscina.

3. Posa els punts i seguit i les comes que falten en aquesta notícia i restableix les majúscules quan calgui. 

El Centre de Normalització Lingüística L’Heura, va organitzar la festa de final de curs, adreçada als seus alumnes, aprenents i voluntaris lingüístics. El 16 de juny a les 19h ,al Mas Fonollar la festa. Va comptar, per primera vegada, amb una mostra gastronòmica més d’una trentena de persones, procedents de quatre continents. Van fer dolços típics dels seus països d’origen. Les receptes es podran consultar properament a la pàgina web de L’Heura. Més d’un centenar d’assistents, també van participar en la samfaina de paraules, aquesta activitat, tenia com a objectiu pensar alguna paraula en català que agradés especialment, posteriorment, s’apuntava aquesta paraula en un mural ,explicant el motiu pel qual s’havia triat algunes de les targetes .Apuntaven a motius comunicatius, d’aprenentatge, anímics o llaminers.

1.              Escriu la forma adaptada dels manlleus entre parèntesis en aquestes oracions.  a) Hem demanat un parell de (sandwichs) per berenar. …SANVITX……………………… b) Hem de respectar la data de consum preferent dels (yoghourts)……IOGURT………………. c) Si no presentes el (ticket), t’assegur que no entrarà........ENTRADA…………………………. d) La gent va mirar interessada el (show) de l’artista……ESPECTACLE………………………. e) Diu que pateix (stress)………ESTRES………………………

2.              Escriu, partint dels manlleus de l’anglès corresponents, la forma adaptada per designar els esports següents en català: ·       Baseball:  BASEBALL ·       Basketball: BASKETBALL ·       Cricket: CRICKET ·       Hockey: HOQUEI ·       Rugby: RUGBY ·       Volleyball: VOLLEYBALL

3.              Completa les oracions amb les paraules genuïnes del requadre següent:  a) He obert una carpeta anomenada (downloads). ……DECARREGA………………… b) L’ordinador té un (hardware) de primeres marques……………MAQUINARI……………… c) Presenta un nou (look) al darrer disc……………PROGRAMARI………………………….. d) Entre els meus (hobbys) es troba el bricolatge……………AFICIO…………………………….. e) Cal evitar l’ús de (software) pirata……………MODEL ……………………………………….. f) Va desfilar la (top ten) més reconeguda de la passarel·la…………IMATGE…………………..  imatge      programari       maquinari      descàrrega    model      afició

4.              D’aquests neologismes, quins s’han format pel procediment del manlleu? ·                Pírcing ·                Dessuadora ·                Pizza ·                Impressora ·                Ciència-ficció ·                Caiac ·                Escàner

5.              Tria el mecanisme que s’ha usat per a la formació de cada un d’aquests neologismes:  ·                Trencaclosques (composició/derivació) ·                Rentadora (habilitació semàntica/derivació) ·                Mòbil (acronímia /escurçament) ·                Navegar (derivació/habilitació semàntica) ·                Ovni (acronímia/escurçament) ·                Llapis USB ( habilitació semàntica/composició)

   1. Escriu un conte d'unes 20 línies on apareguin aquestes paraules: lladre, mestressa, diamant

erase una vegada en un poblet de la serralada cantabrica, una família molt rica que vivia en un Palcio, en la qual vivia Irati, una nena de 9 anys molt juganera i simpatica.
un matí, es va posar a explorar tots els passadissos del palau; fins que es va trobar amb juna porta molt exrtraña per la qual mai havia passat, la entro la curiositat i entro, es va trobar nuna llarga escala per la qual baix amb gran il·lusió, no hi havia muvha llum, però ella no tenia por de res, i baix però quan gairebé arriba al final de l'escala, la mestressa de casa i amb gran ímpetu la va dir.
- aqui no es pot esta Irati, puja ariba.
irati va pujar però la curiositat la matava, i quan es va fer de nit, va sortir del llit, va agafar una llanterna i va ser haver que havia darrere d'aquesta porta.
quan arribo, sentia papallones a l'estómac, i en obrir la porta un calfred la va recorrer el cos, irati va començar a dubtar que havia al fons d'aquestes escales.
emepezo a baixar, i un gran corrent d'aire, turó derrepente la porta, ella es va espantar, però la curiositat la superava, quan arribo al final, no hbia res, només un enorme buit va començar a caminar per l'enorme saló, fins que va començar a veure una espurna de llum al final, alegradsa ​​va córrer fins a ella, i quan arribo, es va trobar 1 voton que deia pulsame, irati no ho dubto dues vegades, i pols, derrepente la llum es il·lumino i va aparèixer un món fantàstic en el qual va quedar atrapada

Un poc d'art

Un poc d'art

    1. Cerca una imatge de l'obra de Daumier Vagó de tercera, de l'any1865, i fes les activitats següents:

                  -Descriu l'escena i els personatges: La escena es gent que va en un vagó. Hi ha una dona major que du una canasta de menjar, una dona donant de mamar, un nin dormint i gent ben vestida darrera.

                  -A quina classe social creus que pertanyen? Perteneixen a una societat priviliegiada per la seva ropa.


   2. Cerca una imatge del quadre de Courbet titulat Taller de pintura i respon:

                 -Assenyala els següents personatges al quadre: el pintor, la riquesa, la musa, la misèria, els amics artistes del pintor, el poble. 

                 -Què està pintant l'artista? Esta pintant un bosc.

El Sector Terciari

El Sector Terciari

1. Cerca informació sobre el sector terciari a les Illes Balears.

Actualment el sector terciari representa més del 80% del PIB de les Balears. Fonamentalment es deu al sector turístic però també la banca, les assegurances, l'Administració Pública, el transport i el comerç han permès que les Balears tinguin una de les rendes per càpita més altes d'Espanya.

El transport aeri des de i cap a les Balears, l'any 2009, va ser de 28 milions de passatgers i de 22.845 tones de productes. El transport marítim va tenir 4 milions de passatgers i 11.866 tones de mercaderies.

El comerç és un sector molt dinàmic. Al costat del comerç al detall familiar s'han desenvolupat grans cadenes comercials.

En el comerç exterior, l'any 2009, les exportacions representaren el 4,5% del PIB i les importacions el 5% del PIB.

El turisme és el principal sector econòmic des de la dècada de 1960 quan comença el turisme de masses. El turisme contribueix en un 85% al Producte interior brut de les Balears. El nombre de turistes que hi van arribar el 2009 va ser d'11,6 milions de persones amb 46 milions de pernoctacions. Tanmateix la forta dependència del turisme que tenen les Balears també és un repte important.

2. Quines són les activitats principals del sector terciari balear?
El turisme  i el comerç.

3. Quins problemes afecten el sector turístic de les Illes?
La forta dependencia a n'aquesta, ja que si deixa de haver turisme les Illes Balears passarien molt mal temps.

4. Quines són les principals nacionalitats dels turistes que vénen a Palma?
 Països nòrdics, Itàlia, Gran Bretanya, Benelux, Suïssa, França, Espanya, i Alemanya.

5. Quina és la distribució del turisme per illes?
La que mes en te es Mallorca, ja que es la mes gran, despres Eivissa, Menorca i finalment Formentera.

6. Per què el sector terciari està més desenvolupat als països rics?
Perque tenen millor facilitat per anar, mes seguretat i poden fer bons hotels sense problemes de l'alrededor.

7. Quina diferència hi ha entre un col·legi públic, un de privat i un de concertat?
El col·legi públic es paga amb els dobers de l'estat, el privat el paga la persona directament a ells i un concertat es catolic.

8. Quan parlam de comerç, ens referim només a l'intercanvi de mercaderies?

No. Ens referim a vendre i comprar amb altres paisos que tenguin coses que ens afovereixen al nostre pais.

Versos

Versos

És una rosa bella i sola, 7 silabes

Desolada, en aquest jardí 9 silabes

on l’abella no brunz ni vola 9 silabes

l’ocell, on la gespa es marcí. 8 silabes

No la consola ser corol·la 9 silabes

ni sentir-se tan de setí. 8 silabes

Només la força la consola 9 silabes

i saber-se somni de mi. 8 silabes

(Pere Quart / Il·lustració d'Agathe BB)

1. Penja una imatge representativa del poema.

 

 

 

2. Tema del poema.

La rosa olvidada.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

Te 8 versos i es de rima asonant.

 4. Opinió personal.

Es un poema amb molt de sentiment on xerra duna rosa que esta tota sola en el jardí.

Llum d'or

Llum d'or

Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog, n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha agradat! Argumenta les teves respostes

Llum d’or

S

O

R

R

A

Sóc a terra,

sobre les dunes,

absorbint l’energia tendra,

gaudint de la llum bruna.

C

A

L

I

U

Raigs d’il•lusions

plens de colors.

Arcs de sant Martí

d’iris infinits.

S

O

L

Mulla’m la cara de calor.

Entra dins l’ànima sense por.

Torra’m la pell nua,

mentre la lluna sua

L

L

U

M

Obre la meva ment.

Allibera-la del turment.

Estigues sempre present.

Les idees ens faran eterns.

M

A

R

Endinsa’m a la profunditat

de la calma mediterrània.

No ens cal respirar.

Només amar.

A

M

O

R

Llum d’or.

Carolina Ibac

 

 

 

 

 

Mha agradat perque es un poema orgininal, on en cambi de nomes escriure un poema normal possa paraules importants en gran escrivint cap avall. Trata sobre el calor del sol i la felicitat.

Escriu en lletres els numerals següents:

24.563.716 flors

24 millons, cinc-cents seixanta tres mil, set-cents setze flors

............................................................................................

                 

33.854 llibres

trenta-tres mil, vui-cents cincuanta-cuatre llibres

 ...........................................................................................

96.621 caixes

noranta-sis mil, sis-cents vint-i-un caixes

............................................................................................

85.426.917 euros

vuitanta-cinc millons, cuatre-cents vint-i-sis, nou-cents deset euros

............................................................................................

Escriu els numerals ordinals següents:

765ns......set-cents seixanta-cinquèns..............................................

21é....vint-i-unè.........................................  76a..setanta-sisè.......................................

83a...vuitanta-treze...........................................    34es...trenta-quatrès.......................

Escriu els numerals abreujats següents:

cent setanta-seté.......170è..........mil sis-cent trenta-dosena....1632a................

cinquanta-dosena.....52a..........  cinc-cents vint-i-sisé...526è....................

             1. Explica la teva opinió personal sobre el tema actual dels refugiats de Síria. Cerca informació sobre el problema polític de Sìria i del per què de la guerra. Adjunta també imatges representatives i mapes situacionals. Mínim 20 línies.

Siria esta passant per una espoca molt magre en aquests darrers anys. Els grans conflictes de guerres en aquest pais son molt sanguinaries i es que pitjor u passen son els ciutadans que han de sortir del seu pais per no morir per aquests radicals. El que fan es anarse amb pateres per el mar mediterrani i intentar que els deixin entrar als paisos europeus que son els mes cercans i els que tenen millor condicio, el problema es el nombros numero de gent que ha escapat del pais ja que algun paisos europeus passen de ficarlos dins el pais i altres ja no tenen mes capacitat com Espanya i Italia que son els que mes han agafat al ser els paisos mes costeners.Síria és una república des del 1963. El 2012, es va aprovar en referèndum la vigent constitució, que defineix Síria com una república democràtica amb plena sobirania, indivisible, i part de la nació àrab, basada en els principis d'igualtat davant la llei, llibertat religiosa i la propietat privada.
Els òrgans legislatius són l'Assemblea del Poble i els consells d'Administració Local. Cada set anys es tria un president, que ha de ser musulmà, i cada quatre, una Assemblea del Poble i un Consell de Ministres. Segons la constitució, el president té poders per nomenar i destituir els vicepresidents, el primer ministre i els ministres. És també comandant en cap de les forces armades, secretari general del Partit Baath Àrab Socialista i president del Front Nacional Progressista del país.
Els òrgans legislatius són l'Assemblea del Poble i els consells d'Administració Local. Els tres poders de l'estat sirià són controlats pel Baas, que té assegurada la participació decisiva en els poders de l'estat gràcies a la constitució del país.

Plantis el que plantis, mulla-li els peus Deixala creixer
Quan canta el rossinyol, planta el fesol. La bona epoca de plantar
Quan fa vent, les plantes tenen turment El vent es magre per les plantes
Quan l'any s'acaba planta la fava A final dany plantar
Quan Santa Cecília vegis arribar, planta el favar El mateix
Qui bons arbres vol lograr un planter es deu formar Plantar mes dun abre
Qui de jove planta de vell canta Cuan creix estas felis
Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi
Qui de vinya plantar vol, procura que li toqui el sol, que millora el sarment anant de fred a calent El sol es bo per les plantes
Qui moltes estaques planta, una o altra se li trenca No totes van be
Qui planta maduixeres, menja maduixes Te sentit
Qui planta per l'Advent guanya un any de temps Plantar lo antes possible
Qui planta un aglà, un roure collirà Si plantes una cosa et donara resultat
Qui planta un pomer per ell ho fa Les pomes son bones
Ser un jardí de roses Ser molt bonic
Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi Les plantes es posaran magres
Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu Aixi no les has de regar
Si vol tenir bona col, planta-la pel juliol Perque fa molt de sol
Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent
Si vols bon planter, tu mateix te l'has de fer Sera mes bo si u fas tu mateix
Si vols ceba de diner, planta-la pel gener Es millor espoca per la ceba
Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent Perque puguin creixer
Si vols enganyar el pagès, planta les faves i l'ordi espès Es diferent
Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra Davall terra se planten be

1. Explica al teu blog cada una d'aquestes dites sobre l'agricultura. Si no en coneixes el significat, el pots cercar per internet.

Explica, en devers 10 frases, que acompanya aquesta imatge.

Escriu-ne tu una de la teva collita personal. Ha de ser un consell que dediquis a la humanitat per a viure millor. Acompanya-la d'una imatge adient.

 

 

 

 La frase xerra del dia a dia de una persona que viu en temor i que no pot disfrutar de tot el que li agrada per temor ja sigui a ser rechazada o per por de que la gent et vegi com una persona rara i es vulgui anar enfora de tu per diferents motius. La imatge surt una dona que es desfà un fil com si aixi s-anigues de tots els seus temors fent referencia a lapart de la oracio que diu /com si et descossesis el vestit/. La dona perix trista i el seu vestit blau fegent referencia al color de les seves llàgrimes. 

Disfruta de la vida que nomes es viu una vegada.